De l'Escola del Carme em quedo amb els valors que em van transmetre. Respecte, convivència, sacrifici i esforç. Quatre valors essencials per a la vida que tots hauríem de tenir sempre presents. Quatre valors que es poden resumir en una paraula: actitud. Actitud davant de qualsevol situació que se’t plantegi. L'actitud és el que et fa ser qui ets, és el que farà que aconsegueixis el que et proposis o que ni ho intentis. L'actitud marca la diferència.

L'escola del Carme m'ha proporcionat molts dels valors que ara tinc: que per aconseguir el que un vol, cal esforç; que moltes vegades cal col·laborar amb altra gent i treballar en equip, i que sigui quin sigui el resultat un sempre ha de ser humil. Aquesta escola m'ha permès aprendre i satisfer la meva curiositat envoltat de gent amb qui, catorze anys més tard, encara tinc contacte.

És un plaer formar part d'aquesta gran família que és l'Escola del Carme. He tingut la sort de viure i veure com ha anat evolucionant, ja que vaig estar-hi des de P3 fins a 4t d'ESO. Fa 3 anys em van donar l'oportunitat de tornar al col·le. Aquest cop com a entrenador. Han canviat moltes coses, però el que no ha canviat és el bon ambient que s’hi respira i el gran grup humà que envolta aquesta institució.

Recordo de manera molt entranyable el meu pas per l'Escola del Carme. Vuit anys rodejada de bon ambient, bons companys, i professors implicats en transmetre els valors que t'acaben formant com a persona. Tot d'experiències i bonics records que fan que encara estigui arrelada a aquesta escola.

La meva experiència a l'escola com a alumna va ser molt positiva. És una escola que educa molt en valors i fomenta temes com la pau, la solidaritat, la responsabilitat... Aquest tarannà de l’escola va marcar molt la meva educació i crec que és un bon model per transmetre als meus fills.

Quan torno a Sabadell, faig una visita a l'escola sempre que puc, i quan torno allà on va començar tot, m’adono que em recorden, veig que m’acullen com si no haguessin passat els anys. Retrobo tots aquells que van ser els meus referents, que em van educar; i tots aquells que ja no hi són i trobo a faltar. I sento que formo part d'aquest lloc, que hi ha sentiments que es forgen i mai no s'obliden. L'únic que puc dir és gràcies. Gràcies per haver fet una part del que soc.

Recordo les tardes jugant i entrenant al pati, i els molts bons amics i amigues que encara tinc. Vaig aprendre-hi molt, i més enllà de les assignatures. Vaig aprendre a ser i a estimar les coses realment importants. En el meu dia a dia sempre recordo una frase, apresa a l’escola, que trobo molt encertada i que intento complir sempre: "Compartir és estimar".